Tren vell, via nova

General, Poesía

Vull veure’t com l’àngel que em recorda
que hi queden motius per seguir anant sota el sol,
vull viure’t com el àngel que et duu
cada matí fins el cel dins dels teus llençols.

Com un tren vell que marxa sense presa
i deixa que el cristall no sembli més un mirall,
i que puguem junts fer un autogovern d’entesa,
i que dormis com la nena somrient que vas ser temps fa.

I tot això dins un tren amb destinació desconeguda

Y en castellano:

Quiero verte como el ángel que me recuerda
que quedan motivos para seguir yendo bajo el sol,
quiero vivirte como el ángel que te lleva
cada mañana al cielo entre tus sábanas.

Como un tren viejo que va sin prisa
y deja que el cristal no sea más un espejo,
y que podamos juntos hacer un autogovern d’entesa,
y que duermas como la niña sonriente que fuiste tiempo ha.

Y todo esto en un tren sin destino conocido